Aquest dimarts presentem el cartell complet de l’edició 023 amb una festa a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona!
L’accés és limitat i sortegem 100 invitacions dobles.
Ens hi vols acompanyar? Participa-hi des del link de la bio.
(Dilluns anunciarem els guanyadors).
Feia estona que debatien sobre quina és la nit més màgica de l'any: que si la nit de Nadal, la nit de Reis, que si la nit de Cap d'Any... però la Júlia ho tenia clar i pensava en una nit d'estiu amb 12 hores de música en directe, ballant i cantant amb els amics: "la màgia de la nit de @CanetRock_ és única!" I li va encantar aquesta resposta perquè aquest Nadal havia pensat regalar-li il·lusió, alegria, màgia, estiu... i ja tenia les entrades de @CanetRock_ a punt, ben embolicades. Just acabava de saber que @Stay.Homas i @31Fam s'afegien al cartell de l'1 de juliol i estava saltant d'alegria de saber que l'havia encertat. I amb un somriure van marxar a dormir sabent que l'endemà, quan obrís el regal, brindarien per celebrar-ho!
No feia ni mitja hora que havia entrat al festival i estava demanant una cervesa a la barra quan, de lluny, li va semblar veure l'Àlex. Feia vuit anys que no es veien però sens dubte aquella mirada i aquell somriure eren els seus. Havien compartit quatre mítics anys d'institut i una gran amistat, però aleshores no es va atrevir mai a mostrar-li què sentia realment per ell per por que no sentís el mateix. Quan van acabar l'ESO van seguir itineraris diferents, es van distanciar, i ja no havien tornat a coincidir mai més fins aquell dia a CanetRock.
Pensant en aquests records no s'havia adonat que feia estona que tenia la cervesa sobre la barra ni tampoc que l'Àlex també l'havia vist i que el tenia just al costat: “Hola Bernat! Em sembla que aquesta birra se t'està escalfant, eh!” I amb una gran abraçada de retrobament van començar a xerrar i posar-se al dia, van recordar rient mil anècdotes de l'insti, mentre de fons sonava la Suu interpretant “Tan de bo” a l'escenari. I amb aquell somrís i ulls brillants amb què li parlava, no li va quedar cap dubte del què ell també sentia.
La Suu va acomiadar el seu concert amb un “Estimeu com vulgueu, però sobretot estimeu-vos molt!”. Es van mirar, van somriure i es van agafar de la mà. El festival només havia fet que començar, tenien tota la nit per davant fins la sortida del sol...