Oriol de Balanzó i Pau Guillamet, emmascarats sota el nom “La Pols i l’Era”, s’ha marcat la missió de deconstruir el pop català. Sempre sota el mestratge del groovefather Òscar Dalmau, han rebuscat per les cubetes antics singles de ie-ié dels 60, perles encara massa oblidades, per extreure’n ara un beat, ara un riff, ara una frase. I jugant amb aquests elements han vestit un cançoner completament nou però impregnat de l’esperit d’aquella època. Una gran dicotomia sonora. I per fer-ho, han embolicat en l’aventura tot un exèrcit de músics i cantants sorgits de diferents generacions de la nostra escena musical. Reivindiquen noms com Francesc Burrull, Núria Feliu o Lita Torelló convidant-los a fer nova música al costat de noms de darreríssima hora. Noms que, de fet, també sorprenen uns al costat dels altres: Joan Eril, Ernest Crusats de La Iaia, Núria Graham, Joan Colomo, Eduard Gener, Eric Sueiro de The Saurs o l’irreverent El Gordo del Puru. A més de les veus radiofòniques del propi Òscar Dalmau i d’un Jordi Beltran que ens guia pel disc en ‘plan’ American Graffiti.
